Ens mudem a un nou blog. Canviem d’adreça

Podreu continuar llegint més informació sobre la Colla Brials i la música tradicional en general al nou blog, al qual es pot accedir clicant aquest enllaç

http://collabrials.blogspot.com.es

Vols descarregar-te els nostres arxius?

El nostre espai en Windows Live ja no existeix perquè Microsoft ha deixat d’oferir-nos eixa possibilitat de compartir amb vosaltres les nostres coses.

Ara bé, encara podeu descarregar part dels contingut en el següent enllaç:

http://cid-33e3e39058b2e902.office.live.com/browse.aspx/.Public?sa=946756318

Proves del nou blog

TOTS HI QUEDEU CONVIDATS!

 

Estimats amics i companys,

és un plaer convidar-vos al

desé aniversari de la

Colla Brials

que se celebrarà el proper 2 d’Octubre de 2010

a les 20:15h en el

TEATRE AUDITORI MUNICIPAL D’ALDAIA.

 

 

Si us abellix, en acabant, podeu quedar-vos a sopar* i continuar la festa amb la Colla Brials i els seus amics. Podeu reservar fins el dia 26 de setembre ingressant 15€ per plaça al compte 2077 0065 43 1101460753 de BANCAIXA i comunicant-ho al telèfon 625 430 499 (Amparo). El resguard bancari serà la vostra entrada al restaurant.

 

* Tapes variades, amanida, assortit de carn i embotits, postres, café i beguda.

Coreografies!

Els pròxim 2 d’octubre, el nostre espectacle de celebració del X aniversari de la Colla Brials tindrà dues parts. En la primera, mostrarem el treball que hem realitzat durant estos 10 anys, i en la segona ens centrarem en el treball monogràfic sobre l’Horta que estem fent a hores d’ara.

 

Algunes peces les hem restaurades a partir de partitures de diversos cançoners i recopilacions, per la qual cosa, com que no ens ha arribat de primera mà cap informació sobre el ball, hem hagut d’arranjar una coreografia a partir de la comparació amb altres peces del mateix gènere i de la mateixa zona. Són doncs un "inventito", però un invent basat en coses ja contrastades i demostrades. 

 

Esperem no defraudar ningú. De tota manera, a nosaltres ens agrada posar-nos la tireta abans que es produïsca la ferida. O siga que volem curar-nos en salut. I per a demostrar que el nostre arranjament serà més potable que els d’altres, us posem un preciós "inventito" que hem trobat a la xarxa. Nosaltres no ho farem tan espectacular, però la intenció és el que compta:

 

Purista, jo? Tururú

Sovint en el món folklòric valencià solem usar "etiquetes", més o menys malintencionades, per referir-nos a les altres sensibilitats estètiques, a les altres famílies folklòriques o les propostes divergents dels propis gustos. I qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra, va!

 

Doncs bé. A voltes ens han acusat de "puristes". No sabem si l’acusació és lleu, greu, molt greu o si estem en pecat mortal. No sabem si això és bo o roín. Però el que sí podem afirmar és que és una acusació infundada. Mireu el següent vídeo i tragueu les vostres conclusions. Un destarifoooooooooooooooo! 

 

Cantem o no cantem el Bolero Pla?

En les diverses gravacions que han fet els grups valencians del conegudíssim bolero Pla de la Llosa de Ranes, veiem que

no hi ha unanimitat a l’hora de cantar o no aquesta cançó. El bolero es posà de moda als teatres de tota Espanya a finals del segle XVIII. La situació històrica en els següents anys, amb la Guerra del Francés, va fer que prompte el gènere adquirira un caràcter d’afirmació nacional. El bolero ( i més tard la cota) serà el gènere castís per excel.lència. I, anem al cas, és clar que llavors ningú no es plantejava cantar-lo en una altra llengua que no fos la castellana.

 

Sembla ser que el primer a versar una lletra en valencià per al Bolero Pla va ser Josep Estellés, el Xiquet del Carme.  Els nous versos presenten una irregularitat pel que fa a la mètrica, cosa que obliga a fer xicotetes variants en la melodia.

 

 

 

Com que la lletra glossa els principals monuments de València i fa un repàs de molts tòpics conegudíssims, a finals dels anys 70 del passat segle se’n feren altres versions en valencià més "modernes" (consulteu el disc "Canta i balla", per exemple). Als anys 90, però, la majoria de grups deixen d’interpretar les lletres i converteixen el bolero en peça instrumental.

 

Doncs bé, la gent de la Colla Brials ( i també altres amics del folklore)  hem tirat per la del mig: cantem el bolero i el volem cantar en valencià però no volem usar les conegudes lletres de mètrica irregular. La solució ens la dóna la mateixa tradició: usar estrofes de seguidilla amb bordó. I, quina sort, d’eixes n’hi ha bona cosa publicada.

 

  

LLETRES PER A BOLERO PLA

Font:  Martí Gadea. Ensisam de Totes Herbes. 1891.

 

Colpejant la guitarra

Sento Clavilla,

Pep del Roig puntejava

La octavilla.

Quina doseta!

Per anar per les tendes

A fer mitjeta

 

Com perla que en lo nacre

Pura s’admira

Deu la dona estimar-se

Per recollida

I en sa hermosura

Deu també com la perla

Ser més volguda

 

Quan en casar-te penses

Tria’t la xica

Virtuosa i honrada

Més que bonica

Les bonicàries

Sense virtut sols duen

Deshonra i llàgrimes

 

Jeroni té una llúpia

En mig la galta

I el barber li la xupla

Quan va i l’afaita.

Jo no ho faria

Pues en lloc de xuplar-la

Li la trauria.

 

Jusepeta  Bonhora

Para ben tesa,

 no faces com la nora

de la sastressa.

Totes les xiques

Deuen para ben teses,

Pobres  i riques.

 

El cuc de  fer la seda

Té quatre vides.

Es fa llarg i s’acurta

Sens que l’estires

I quan paloma

Encara que té ales

Al drap s’aploma

 

El que vullga que el vullguen

Totes les xiques

Que els done prou paperes

De pelaïlles

Ole salero

Totes les xiques guapes

Ballen bolero.

 

Honesteta és la dona

Que és ben discreta

Prudent, callada i bona

Si és sabudeta.

Totes les dones

Deuen ser ben sabudes

Per a ser bones.

 

Innocenta és la xica

Del tio Antoni

I per això somica

Pel matrimoni.

Si ella ho sabera

No voldria en sa vida

Portar collera.

 

Llorença la barbera

Diu que fa coques

En morella roquera

I oli de morques.

La interessà

Ni mescla un tros sisquera

De cansalà.

 

Què estàs fent Marianeta

Tan afusada?

Repassant la robeta

De la bugada.

Tinc molta pressa

Que està al foc la caldera

Tota encesa.

 

Quiqueta de Jeroni

Té la mania

De que la que no es casa

Va per a tia.

Raó meneja

Més ja és vell que en el món

De tot se veja.

 

Totes les xiques tenen

Sal i sandunga

Per a donar i vendre

Sense mesura.

Són molt taimaes

Per a enganyar als hòmens

Les condemnaes

 

Ja podeu sentir les noves cançons!

Hui hem penjat a la nostra pàgina totes les cançons del disc "La tradición en la Canal", que vam gravar far dos anys per a l’Aula de Cultura Tradicional Valenciana de la Universitat de València.

 

 

Les podeu sentir clicant en l’enllaç que apareix en la llista de música de la columna de l’esquerra: ESCOLTA’NS!

 

Com que estan a www.goear.com és difícil baixar-se-les perquè és una pàgina flash, però si algú ho vol fer perquè vol tindre les cançons les hem penjat també per a compartir en els DOCUMENTS del nostre perfil, on les pot descarregar en format MP3.

 

 

Si no us aclariu o voleu saber més, envieu un correu a collabrials@hotmail.com. Esperem que vos agrade…

voleu cantar?

1.    Hui és el dia de sant Blai

i santa Agueda darrere,

comprarem porrat, castanyes

prunes negres i orelletes.

 

2.    Sant Valero està en Russafa

i el Jesús en el palmar

faça faena qui vullga

que jo no vullc treballar

 

3.    Eixa xica que vé ahí

porta els pendientes d’a tres

el vestit tot ple de taques

i el davantal del revés

 

4.    Cap a Valéncia me’n vaig

a menjar-ne quatre qüernes.

És tanta la fam que tinc

que hasta els ulls me fan lluernes.

 

5.    El que està llaurant sens ganes

i damunt té mal de cap

que se’n vaja cap a casa

i se gite a descansar.

 

6.    Un got de vi llaura fondo

més fondo dos gots sancers.

Si te beus quatre mitjols

no pots anar pel carrer

 

7.    En lo camp de Déu sembrant

Sant Pere tirava el gra

I sant Roc i el gos darrere

ai, senyor, quina empastrâ!

 

8.    Des de que ha eixit d’Albalat

que la pixera m’apreta

i encara no ha tingut temps

de tirar mà a la bragueta.

 

9.    Llauraôr de tres corbelles

llauraôr de jopetí

llauraôr que és un mantero,

ai, això sí, això sí.

 

10. Assentat a vora mar

consevol se mor de risa

de vore eixir de nadar

les aueles en camisa.

 

11. En Valéncia jo naixquí

tot lo d’ella m’embelesa

en ella jo vullc morir-me

pero encara no tinc pressa

 

12. Jo tinc una perereta

que fa flors i no fa peres

jo la tinc acomparâ

a les xiques carasseres.

 

13. Bona nit tinguen, senyores,

i bona nit, cavallês,

que el cresol mos dixa a fosques

per no atiar-lo vostés.

 

14. Allà baix a la Ribera

tot va pel mateix estil

que uns diuen camí de ferro

a lo que és ferrocarril.

 

15. De l’horta sóc llauraôra

i en este poble naixcuda

i cansada estic d’anar

per als cucs a pelar fulla

 

16. Ma mare em comprà un tembleque

per vore si em casaria.

El tembleque es bellugava

però el nóvio no venia.

 

17. La despedida vos done

que me’n vaig a la barraca

i vos faré pa sopar

un conillet én tomata.

 

 

18. Xiqueta recalcaêta

dis-me con tens el cebar

si és grossa la queraïlleta

jo et regaré el melonar

i tu t’estaràs queteta.

 

19. Dotors de cuina sé jo

que de tot tenen que dir

i en ser que ve l’ocasió

solen pegar a fugir

sense dir: -Ací estic jo.

 

20. Tens la cara molt hermosa

i l’anar de salamera…

tens traça de ser molt gossa,

xarraôra i embustera,

garronuda i vanitosa.

 

21. Xixanta onzes en or

té ma mare en una calça

i em diu que si ella mor

davall de la porta falsa

encontraré eixe tesor.

 

22. La ballaôra quan balla

sempre mira el ballaôr

si li penja o no li penja

la punta del mocaôr.

 

23. Valéncia per ser Valéncia

i una capital tan gran

ix el sol per lo matí

i se pon per la vesprà.

 

24. Catarroja l’aigua roja

i el molí sense forment

el que vullga xiques guapes

que pegue cap a Torrent.

 

25. Bona nit tinguen senyores

i bona nit cavallers

que el cresol mos dixa a fosques

per no atiar-lo vostés.

 

26. Hasta el clavells se tremolen

Quant entres en lo meu hort,

Colors com els de les galtes

No·ls poden tindre les flors.

 

27. Les basquinyes se li esgarren

d´anar a Missa major;

Qu·ella el volia d´ ofici

I la tingut llauraôr.

 

28. Llauraôres d´Alboraia,

Torneu a vendre al Mercat,

Que l’alcalde diu que ara

Vos ho farà més barat.

 

29. Vos done la despedida

que en esta vaig a parar

que la gent me diu per senyes

que s’ha cansat de ballar.

 

30. Todos los que  son de Liria

Cantan la jota liriana

Yo como soy de Valensia

Canto la que me da gana.

 

31. Les ones borren les ones

I  l´ alegria el dolor,

I  la mort borra la vida

I  el matrimoni l’ amor.

 

32. Pa matar-me tens poder,

Olvidar-te no ho espere,

Que és  com el riu mon voler,

Que enjamai se´n torna arrere.

 

33. Jo tinc una navaixeta

que ha costat dinês

pa matar a més de quatre

que parlen lo que no és.

 

34. Sols goge pensant en tu

I si al dormir t´ensomie,

Ningú pot creure, ningú,

Els besos que jo t´envie.

 

35. En este carrer està

la que diu que trenta en té

vint-i-nou que no la volen

i jo que la deixaré.

 

  

36. He notat que tu t´amagues

Quant me devises de llunt;

Deixa’m al menys que te mire

ja que âtra cosa no puc!

 

37. La sombra de l’anouer

És mol(t) bona p’a dormir;

La xica qu·es casa en viudo

Sempre somía·l fadrí.

 

38. Les xiques m´han avorrit

Ni pintat em poden vore,

No més perque jo·ls ha dit

Qu·el casar-me gens me corre.

 

39. Ma mare no vol qu·em case,

Perque no ha eixit de les quintes;

Pero no vullc aguardar-me,

Perqu·es fan dures les xiques.

 

40. Ja es divisa Picassent

41. i també l’Om de la Plaça

la frontera de l’ermita (i)

la Verge de Vallivana

 

41.Els fadrins d’Algemesí (bis)

no valen una anguileta

que p’a parlar-li a una xica

necessiten papereta.

 

42.Doloretes, filla meua, (bis)

no tingues que fer carasses

i menos per lo carrer

sinós en la vida et cases.

 

43.El tabac fa mal al pit (bis)

i el vi se’n puja al perol

i el que de tontos es fia

queda com un caragol.

 

44.En un viudo, mare, mare (bis)

én un viudo, mare, no;

en un viudo bé se viu

però en un fadrí millor.

 

 

45.En Valéncia han fet un bando

que no es burlen de ningú

perqué sinós aniran

a cagar tots al comú.

 

46.Ma mare no vol que em case

perquè el nóvio és xicotet

i jo li dic que la casa

no cau pel pilar baixet.

 

47.En Valéncia vullc comprar

per a fer-te serenata

un rossinyol cantaôr

i una guitarra de plata

 

48.En lo mig d’un bell jardí

és on va nàixer ma mare

és lo que més m’agrâ a.mi

que era llauraôr mon pare

i que en l’horta jo naixquí

 

49.Un llauraôr d’Almussafes

anava a missa primera

en la faixa l’animal

i a cavall d’una granera.

 

50.Per a qué cansar-se volen

en fer averiguacions?

No són els dinês redons?

Pues com són redons redolen

i es perden a redolons.

 

51.Favors tinc fets a cabassos

als que me’ls han demanat

i ara me’ls tiren pels nassos

després que m’han acabat

les sotes, cavalls i asos

SORTEIG DE 10 CD DE LA COLLA BRIALS

Hola personetes del món folklòric.

Després d’haver resolt alguns xicotets PROBLEMES TÈCNICS podem oferir-vos els resultats deI sorteig de 10 CD de la Colla Brials, que vam celebrar en el nostre lloc d’assaig. La mà innocent, en estos casos, sol ser la d’un xiquet. Com que no en tenim, vam triar la persona de més edat de la nostra colla, i un xiquet de 80 anys va triar sense fer trampes: una perquè no mirava, dos perquè la lletra era massa menuda i tres perquè la caligrafia era de metge. Per a que vegeu que no hi ha trampa ni cartó, pengem el vídeo íntegre.

 

 

I els agraciats han estat:

 

1.- Joan Antoni Cerdà

2.- Àlex Torres

3.- Lola Ledesma

4.- Maimen

5.- Lucas Ramón

6.- Sara Pérez

7.- Jesús Navarro

8.- Joanvi Sempere

9.- Maria Carmen Pons de la Concepción

10.- Francisco Garrigós

 

Els afortunats poden passar a replegar el seu disc a la nostra seu del carrer Mestre Serrano d’Aldaia, els dimecres de 20h a 21:30h. Si no fora possible, poden posar-se en contacte amb nosaltres a través de collabrials@hotmail.com